En aquella època, el liceu s'havia convertit en un símbol de riquesa i tot aquell que hi anava era per que tenia diners. Les persones anarquistes trobaven això com un símbol de l'oligarquia dominant, ells odiaven als rics, deien que vivien a costa del seu treball.El responsable d'aquest atemptat va nàixer a Terol però va traslladar-se a Barcelona durant la seva adolescència. Desprès de casar-se, d'obrir un negoci que fracassà i dedicar-se al contraban d'alcohol, va començar a tenir contacte amb cercles anarquistes, dels quals va aprendre que havia d'odiar a la burgesia.
Santiago Salvador va cometre aquest crim per venjar l'execució de Pallás, el qual va ser executat per un escamot d'afusellament el 6 octubre 1893 per haver intentat assassinar al general Martínez Campos.
El dia de l'atemptat s'estrenava la temporada 83-84, amb la representació de Guillem Tell, de Rossini. L'aforament del Liceu estava completament ple i les persones pertanyents la burgesia de la ciutat es trobaven en el teatre. Les bombes van ser llançades a principis del segon acte al apagar-se la llum. Eren bombes orsini. Santiago Salvador les va llançar des del cinquè pis cap a la platea, i va esclatar al impactar contra el respatller de la butaca 24 de la fila 13. Però la segona bomba, al caure a sobre d'una dona morta, no va a esclatar, per tant es va evitar una segona detonació que hauria causat més morts. Salvador, després de l'atemptat va camuflar-se entre les víctimes per no resultar sospitós, finalment la policia declarà que el culpable ha marxat. Durant els dies següents es van descobrir més detalls del crim, i es va culpar a Salvador al febrer del 84. El govern de Sagasta va prendre mesures molt dures al ser un crim anarquista. Després de ser jutjat per la mort de 20 persones, va ser condemnat a morir, al que ell va dir "Visca l'anarquia! Els homes han de ser homes, fins a morir pels seus ideals".
El Liceu no va tornar a obrir fins al 18 de gener de 1894.
No hay comentarios:
Publicar un comentario