domingo, 30 de abril de 2017

23 F

El 23-F va ser un intent fallit de cop d'estat contra el govern d'Espanya i els parlamentaris del congrés dels diputats. Al 1978 es va aprobar la constitució espanyola i es va consolidar el trànsit cap a la democràcia, deixant enrere gairebé 40 anys de dictadura franquista. Aquest procés no era benvingut per els sectors nostàlgics del règim anterior. ETA havia matat militars i policies, l'esquerra havia guanyat les eleccions i els sindicats obrers eren forts i havien sigut legalitzats. També es va desenvolupar l'estat d'autonomies.
Resultat d'imatges de 23 f
Diari anunciant el fracàs del cop d'estat del 23-F
Al final de 1980 el rei Joan Carles va fer una visita al parlament basc i fa reflectir moltes tensions presents a la societat espanyola. Tot just en començar la visita, els parlamentaris d'Herri Batasuna es van aixecar i van començar a cantar la cançó del soldat basc. Això va provocar que fossin expulsats. El rei va continuar llegint un discurs.
Després d'això, el 23 de febrer del 1981, es va produir l'ocupació del parlament per forces de la guàrdia civil comandades pel tinent Coronel Antonio Tejero. Aquest va ser el cop d'estat.
A les 18:20 288 policies arribats en autocars, encapçalats per Tejero van assaltar l'hemicicle mentre es duia a terme la segona votació per a investir a Leopoldo Calvo-Sotelo com a president del govern Espanyol.
Al crit de "todo el mundo al suelo" i disparant tres trets van segrestar el poder legislatiu i el govern amb força d'armes. En assabentar-se dels fets, la societat espanyola va ser colpida per la por.
Després d'hores d'incertesa davant els fets, el rei Joan Carles va realitzar una intervenció televisada a favor de la democràcia i l'ordre constitucional , aïllant als militars (que es pensaven que estava a favor del cop d'estat).
La nit del 23 va ser anomenada la nit dels transitors, perquè va mantenir a tothom pendent del que passava. A la 1 de la matinada, el rei, vestit de Capità General, va dirigir-se als ciutadans a la televisió donant per fracassat el cop d'Estat.

Resultat d'imatges de 23 f
El rei donant per fracassat el cop d'estat

A les 10 de la nit d'aquell dia, Jordi Pujol va fer un discurs, en català i castella per tranquil·litzar a la població. L'actitud del president del govern basc no va ser així, sinò que no va fer res per aturar el cop, es va amagar i no va sortir fins que va acabar tot.
El 24 de febrer els segrestadors es van rendir.

Resultat d'imatges de 23 f

domingo, 9 de abril de 2017

FRANCO HA MUERTO

Durant els últims dies de vida de Franco, la dictadura es trobava en una situació delicada, ja que, d'entre altres motius, s'havia produït l'afusellament de 5 homes que pertanyien a organitzacions com ETA. Països de l'estranger estaven en contra de la dictadura, per això, l'1 d'octubre els franquistes van unir-se com a mostra patriòtica. 
Es pot dir, que la dictadura anava al mateix ritme que la vida de Franco, i tot i que seguia viu, la seva salut no era favorable.
A l'estiu 1974 va haver de ser ingressat al hospital i va avisar que no hi tornaria, que volia morir a casa.
Casa de Franco

Celebració del sant de Franco

El papa Pablo VI va condemnar públicament el règim per atemptar contra la vida de les persones, fet que va afectar profundament al dictador. El papa va dir "la vida és sagrada". Tot i això, Franco no va posar-se en contra de l'església, ell la defenia i mai s'hi va enfrontar. 
L'exèrcit és el major recolzament més gran que té el règim, però ha perdut força. Pateix sobretot al Marroc, i podria produir-se una guerra. Franco va estar atent als problemes del Sàhara fins la seva mort. La seva salut va empitjorant. 

Imatges que mostren el mal estat de Franco

El 15 d'octubre, Franco comença a trobar-se malament. Al final no passa res, torna al llit a dormir, però això és el principi del fi de Franco.

Equip de metges de Franco

Van sortir a la llum documents que mostraven els relats dels metges envers la salut del dictador.
L'electrocardiograma de Franco mostrava que havia tingut un infart.

El cor de Franco comença a fallar

Els cardiòlegs acudeixen al domicili de Franco (el Pardo) a donar-li la notícia del que li estava passant. Franco va respondre que tenia unes obligacions que complir i que ho faria igualment, tot i que corria un gran risc ja que havia de guardar repòs. Franco tenia molts problemes i portava 15 dies sense dormir. Podia ser per els atemptats, per la condemna del Papa, pel Sàhara...
El que més afectava a Franco va ser la condemna del Papa. 

El 16 d'octubre, Marroc es mobilitza pel Sàhara i això crea pressió al govern. 

A Franco li era igual morir i va anar al consell de ministres. 

Consell de ministres

Franco, durant el consell, dóna mostres de que pot morir. Això passa mentre parlen del Sàhara. Només va durar 20 minuts.

Franco no volia anar al hospital, volia quedar-se a casa i morir allà. Van muntar una UCI a la seva habitació. 

Franco escriu abans de morir el seu testament polític. 

Testament polític de Franco

A Joan Carles li queda poc per començar el seu regnat.

Dilluns 20 d'octubre pateix una angina de pit de greus conseqüències. 

Franco es reuneix amb el president però no renuncia al seu càrrec.

Franco s'està morint i el futur d'Espanya és incert, per això, el govern intenta fer un pacte amb Marroc sense que Franco ho sàpiga. 

Els metges deixen constància de tot el que està passant. 

Un dels metges de Franco

La premsa menteix als espanyols amb missatges positius sobre la salut de Franco i és tot mentida. Els metges pensen que han de dir la veritat als espanyols.

S'inicia l'operació Lucero, preparat per quan es morís Franco. Es lliura un document als alts càrrecs del país amb instruccions. 

El règim no vol que s'alteri l'ordre públic. 

La BBC anuncia la mort de Franco, i la premsa espera fora del Pardo mirant la bandera, quan estigui a mitja hasta voldrà dir que és mort. Es fa públic l'informe mèdic de Franco, tal com volien els metges.

Informe mèdic de Franco que es publica

La situació torna a ser d'emergència perquè el cor de Franco torna a fallar. Es pot parar en qualsevol moment. Però el salven.
El príncep no vol demanar la successió a Franco.

El problema del Sàhara empitjora. L'exèrcit es retira cap al centre. 

El 31 d'octubre el rei presideix el consell de ministres. El seu càrrec era en funcions ja que Franco estava a punt de morir-se .

El rei presidint el consell

Es decideix que es deixarà morir a Franco. Comença a tenir hemorràgies digestives intenses causades per l'estrès.
O bé es pot operar o deixar-lo morir, però al final l'operen. El porten en ambulància. En plena intervenció es va anar la llum. Va acudir l'electricista i ho va arreglar. 

Franco es recupera ràpidament. Desprès d'això, passen dos setmanes fins que mor.

Va al hospital, ingressat, i pateix dues intervencions a les quals sobreviu. 

La nit del 19 de novembre, Franco ja gairebé és mort. 

Nit del 19 de novembre

Franco va morir aquella nit, a les 3 de la madrugada del 20 de novembre del 75. Se li va aturar el cor.


S'informa als espanyols que Franco és mort


Franco mort

domingo, 2 de abril de 2017

EL PLA D'ESTABILITZACIÓ

El pla d'estabilització de 1959 va ser un conjunt de mesures econòmiques que va aprovar el govern d'Espanya. L'objectiu d'aquest pla era estabilitzar i liberar la economia espanyola, deixant així de banda la autarquia del franquisme. Gràcies a aquest pla, va iniciar-se una època de creixement durant els anys seixanta.
Aquest pla va ser elaborat amb la participació dels economistes Juan Sardá i Enrique Fuentes Quintana. Els objectius que pretenia assolir era la estabilitat econòmica, l'equilibri de la balança de pagaments i el robustament de la moneda, per a que fos una divisa estable.
Les mesures que es van prendre va ser la possibilitat de convertir la pesseta en el dòlar, l'elevació dels tipus d'interès, la limitació en el concediment de préstecs i la congelació de salaris (per eliminar la inflació). Es va fomentar la inversió estrangera i es va proposar una reforma fiscal. També es va limitar la despesa pública
Podem dir que Espanya va deixar de desenvolupar-se cap a dintre per passar a fer-ho cap a fora, incorporant l'economia del país als mercats internacionals.
Els resultats del pla van ser notables, es va produir un superàvit en la balança de pagaments, les reserves de divises del Banc d'Espanya es van incrementar, la inflació va disminuir, va augmentar el turisme i les inversions, van ser més competens i van incorporar noves tecnologies.