EL PLA D'ESTABILITZACIÓ

El pla d'estabilització de 1959 va ser un conjunt de mesures econòmiques que va aprovar el govern d'Espanya. L'objectiu d'aquest pla era estabilitzar i liberar la economia espanyola, deixant així de banda la autarquia del franquisme. Gràcies a aquest pla, va iniciar-se una època de creixement durant els anys seixanta.
Aquest pla va ser elaborat amb la participació dels economistes Juan Sardá i Enrique Fuentes Quintana. Els objectius que pretenia assolir era la estabilitat econòmica, l'equilibri de la balança de pagaments i el robustament de la moneda, per a que fos una divisa estable.
Les mesures que es van prendre va ser la possibilitat de convertir la pesseta en el dòlar, l'elevació dels tipus d'interès, la limitació en el concediment de préstecs i la congelació de salaris (per eliminar la inflació). Es va fomentar la inversió estrangera i es va proposar una reforma fiscal. També es va limitar la despesa pública
Podem dir que Espanya va deixar de desenvolupar-se cap a dintre per passar a fer-ho cap a fora, incorporant l'economia del país als mercats internacionals.
Els resultats del pla van ser notables, es va produir un superàvit en la balança de pagaments, les reserves de divises del Banc d'Espanya es van incrementar, la inflació va disminuir, va augmentar el turisme i les inversions, van ser més competens i van incorporar noves tecnologies.