viernes, 5 de mayo de 2017

La fi d'ETA

ETA és una organització terrorista nacionalista basca que es proclama independentista, abertzale, socialista i revolucionària. Té com a objectius prioritaris la independència del que el nacionalisme basc denomina Euskal Herria d'Espanya i França i la construcció d'un Estat socialista; i per perseguir-ha utilitzat l'assassinat, el segrest, el terrorisme i l'extorsió econòmica tant a Espanya com, ocasionalment, a França, en el que denominen «lluita armada».

Va haver una época terrible perque ETA matava gairebé totes les setmanes i a la majoria de socialistes. Segons ETA, volien que el patiment s'expandís a tots els col·lectius.
Havies d'acceptar que el proper podies ser tu. El terrorisme, a Espanya, era un problema assumit.

Otegi i el partit no era conscient que els assassinats i els atemptats provocaven patiment per la gent. Després d'unes quantes reunions es va signar un paper en el que es marcaven els objectius de les reunions.


11M, atemptat a Atocha


Aquest atemptat, inculpat a ETA, en el que van explotar 13 bombes, els vertaders culpables van ser els jihadistes.
A les eleccions de 2004 van guanyar els socialistes (Zapatero). 
Rubalcaba va saber que Jesús es reunia amb Otegui, i van desconfiar. 

Rajoy es va negar a pactar amb terroristes (en aquell llavors era líder del partit popular i líder de la oposició (2004-2008)).



Rajoy negant-se a pactar 


Rajoy culpa a Zapatero a voler pactar amb terroristes. Zapatero diu que el fi de la violència no te preu, i que la política pot acabar amb la violència.

Rajoy culpa a Zapatero de traïcionar als morts.

Tots els partits van voler parlar amb ETA menys el PP. 

Van produir-se manifestacions en contra d'aquest pacte per parlar amb ETA.


Manifestacions en contra de dialogar amb ETA


ETA va començar a posar cotxes bomba a edificis i quartels de la guàrdia civil. ETA va decidir no atemptar contra els polítics, però ells van dir que totes les víctimes eren iguals.

Al dia següent es van reunir i es va parlar sobre el País Vasc. Es va parlar també sobre la situació actual i després es va buscar una solució per negociar i resoldre el conflicte. 

El PP també va parlar amb ETA (quan manava Aznar). 

Van acceptar la tregua permanent. 

Durant el procés de negociació no es produirien detencions. Però això no estava assegurat.

Durant les tregues, ETA omplia Espanya de comandos. Volien fer una guerra i es creien un exèrcit.


Tot i que hi hagués tregua, seguien a la guait


Jesús va anar a negociar a un restaurant amb el "jefe". Li va dir que si es trencava la negociació, Espanya seria un Vietnam. Jesús es va sentir còmplice.

Rubalcaba veu una obligació que el país aconseguís una tregua indefinida. Van demanar més reunions. Era ETA qui no cedia. 




Es va produir un tiroteig a França i hi havia morts (guàrdies civils).


Víctimes de l'atemptat a França

Aquest atemptat va millorar les relacions entre els gendarmes i la Guàrdia Civil.


La declaració de Aiete va ser un alto al foc. 

Conferència de Pau a Aiete

Es va demanar a ETA que deixés l'activitat armada.




I, finalment...


ETA va reconèixer el final. S'ha acabat el terrorisme

Tot i això, no s'han d'oblidar les víctimes del terrorisme d'ETA.

jueves, 4 de mayo de 2017

Propaganda electoral eleccions autonòmiques de març de 1980

ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA (ERC)

En primer lloc, el candidat expressa la seva voluntat que Catalunya demostri la seva capacitat d'autonomia. Expressa que després de la democràcia hi ha un sentiment de democràcia, que som més lliures però que hi ha més atur i altres problemes. Hi ha poc sentiment de responsabilitat. Diu que hem de millorar la situació entre tots (un camí de progrés). Fa responsables de la mala situació als que governen. 
Diu que esquerra ha sigut fidel al seu programa i fa menció a l'estatut de sau. 


Candidat d'esquerra republicana

PARTIT ANDALÚS (PSA)

Es presenta al parlament de Catalunya donat l'alt número d'andalusos que viuen a Catalunya. Fa referència a tots els andalusos que van haver de marxar de la seva terra per a poder treballar (a Catalunya). Van assumir la responsabilitat del partit de representar als andalusos que viuen a Catalunya. Pensen que això és útil i necessari, pensen que els partits catalans pensen en altres coses i no en els andalusos. 
Pensa que cal donar una veu en castellà perquè gran part de la població no el parla i no és català. 


Candidat del partit andalus

Resultado de imagen de partido andaluz psa


FUERZA NUEVA

És un partit que al·lega que per a que hi hagi prosperitat i felicitat a Catalunya, cal votar-lo. És un partit patriòtic i religiós. Comparen el marxisme a la misèria. Tampoc volen la dreta liberal. Defensen la catolicitat, la familia, la vida...

(mentre sonava l'himne de cara el sol)
Canditat de fuerza nueva


CONVERGÈNCIA I UNIÓ

Jordi Pujol pensa que és important decidir qui manarà i com a Catalunya. Diu que hem de pensar en els problemes que té Catalunya. Vol consolidar la nostra identitat com a poble i assegurar la cohesió dels que treballen a Catalunya. Han d'arreglar els problemes econòmics que hi ha . Hem de defensar els llocs de treball, les empreses...

Jordi Pujol (CiU)

PSUC

Resultado de imagen de PSUC

És un partit comunista i revolucionari. També és liberal. Els seus militants són els lluitadors de la dictadura franquista. El PSUC està en la majoria i està amb el poble.


candidat del PSUC

CENTRALISTES DE CATALUNYA 

Hem de concentrar els recursos per la lluita contra la crisi. També hem de preocupar-nos pels Impostos, l'atur, la burocràcia... I els polítics no s'enfronten amb aquests problemes. 

candidat del CC-UCD

PCOC

Vol donar a conèixer als obrers i al poble. Vol lluitar contra el règim d'explotació capitalista. Vol un món comunista que, segons ell, evitarà la crisi. Vol transformar la societat. El país ha de donar la terra a qui la treballa per poder solucionar els problemes estructurals. 

PCOC


Resultado de imagen de PCOC comunista


FALANGE ESPAÑOLA DE LAS JONS
Diu que el partit restarà tot i que mori el cap, tot i el que passi a les urnes. Té un compromís amb el poble i mai marxarà, que Espanya està per sobre de tot. Falange lluitarà contra el marxisme. Es nacionalitzarà la banca i es reconeixerà la propietat privada i la sindical. Defensa a l'empresa (PIMES) i una política d'investigació àgil. El nacionalsindicalisme és bo per un poble unit. No s'han de votar partits separatistes. 

Falange Española de las JONS

lunes, 1 de mayo de 2017

PRESIDENTS

ADOLFO SUÁREZ

Adolfo Suárez va ser president del govern d'Espanya des de 1976 a 1981. També era anomenat duc Suárez i gran d'Espanya. Suárez va ser una figura clau de la Transició, on es va deixar enrere el règim dictatorial del general Franco i es va passar a formar una democràcia. Va ser nombrat per el rei, però liderant la coalició Unió de Centre Democràtic, va ser triat de nou president, per mitjà de les urnes, en les eleccions generals de 1977. El 1981 va presentar la seva dimissió i a va deixar el càrrec.
Tot i que era desconegut per al poble espanyol, va ser capaç de formar un grup de polítics de la seva generació que s'havien fet demòcrates. Va saber reunir, al costat de falangistes «conversos» com ell, a socialdemòcrates, liberals, democristians, etc. i, entre 1976 i 1979, desarborar el règim franquista amb la complicitat de les forces antifranquistes com el PSOE i, especialment, del Partit Comunista d'Espanya.
El 15 de juny de 1977 es van celebrar eleccions generals. Adolfo Suárez va guanyar, al capdavant d'un conglomerat de formacions de centre, aglutinades entorn de la seva persona, sota les sigles UCD (Unió de Centre Democràtic). Les Corts sortides d'aquelles eleccions van aprovar la Constitució, va ser confirmada el 6 de desembre de 1978.

Resultado de imagen de adolfo suarez


LEOPOLDO CALVO SOTELO

Leopoldo Calvo Sotelo va ser president d'Espanya des de 1981 a 1982. Durant la votació sobre la seva investidura com a President del Govern van irrompre al Congrés dels Diputats diversos guàrdies civils armats sota el comandament del tinent coronel Antonio Tejero, pretenien donar un cop d'Estat militar conegut com 23-F. El govern de Calvo-Sotelo va sorgir en unes dates en què les manifestacions populars en contra d'una involució política, l'atur i la debilitat de la coalició política permanent protagonitzaven l'activitat pública espanyola.
Durant el seu govern es va signar un gran acord per l'ocupació amb les centrals sindicals i els empresaris, es va aprovar la llei del divorci, Espanya va ingressar a l'OTAN i es va tancar el mapa autonòmic. 
El seu govern va recórrer la sentència de la Justícia Militar, perquè fos la Justícia Civil qui tingués l'última paraula en el tema del cop d'estat del 23-F. 
Es va modificar la bandera oficial d'Espanya, eliminant l'àguila de Sant Joan, i deixant només l'escut nacional, igualment reformat prenent com a model l'estendard reial de Joan Carles I.
El seu mandat va finalitzar amb el desmantellament de la Conspiració colpista pel 27 d'octubre de 1982, que va estar millor preparada que la del 23-F, però que amb la col·laboració dels mitjans de comunicació va ser minimitzada per no generar alarma.

Resultado de imagen de leopoldo Calvo-Sotelo ucd
Calvo Sotelo i Adolfo Suárez

FELIPE GONZÁLEZ

Va ser secretari general del PSOE des de 1974 fins al 1997, i president del govern d'Espanya entre 1982 i 1996. 
Resultado de imagen de felipe gonzalez psoeEl 1964 es va afiliar al Partit Socialista Obrer Espanyol, durant la clandestinitat d'aquest. Al Congrés de Suresnes de 1974 del PSOE renovat, Felipe González va ser elegit secretari general del PSOE. Ja en democràcia, va obtenir el seu primer acta de diputat en 1977, sent el candidat del PSOE a la Presidència del Govern el 1977 i 1979.
Després d'obtenir el PSOE la majoria absoluta en les eleccions de 1982, va ser investit president del Govern. El seu mandat de tretze anys i mig va ser el període més llarg d'un cap de Govern de la democràcia a Espanya. Sota la seva direcció el PSOE va aconseguir dues majories absolutes consecutives: la de 1982, amb 202 diputats al Congrés, i el 1986, eleccions en què va obtenir 184 diputats; així mateix, el 1989 va obtenir 175 diputats, exactament la meitat dels que componen l'hemicicle. 
El 1993 va perdre la majoria absoluta, obtenint 159 diputats. Després d'aquest resultat, el PSOE va pactar amb Convergència i Unió per poder formar govern. El 1996, va perdre les eleccions a l'assolir 141 diputats davant 156 que va aconseguir el Partit Popular. 


Resultado de imagen de felipe gonzalez psoe


JOSE MARÍA AZNAR

Resultado de imagen de aznar jovenVa ser president del Govern d'Espanya entre 1996 i 2004. És membre del Partit Popular, del que va ser president entre 1990 i 2004.
Aznar i el Partit Popular van guanyar les eleccions generals de 1996, però al no aconseguir la majoria absoluta, Aznar va ser nomenat president del govern amb el suport, previ pacte, dels partits nacionalistes catalans -CiU, veure Pacte del Majestic- bascos (EAJ- PNB) i canaris (CC). 
Durant la seva primera legislatura, entre 1996 i 2000, el seu govern va destacar per la liberalització i desregularització de l'economia, alhora que va retallar despeses de l'Estat i va privatitzar diverses empreses estatals de sectors estratègics. 
L'economia va créixer i el país va complir amb els criteris de convergència fixats a Maastricht i es va integrar en el grup de països que tindrien l'euro com a nova moneda, però l'atur va continuar sent molt elevat.
La seva segona legislatura va venir marcada per la majoria absoluta obtinguda en les eleccions de l'any 2000. L'economia va continuar en índexs alts de creixement i l'atur va baixar progressivament. En el pla internacional, Espanya es va acostar als Estats Units, especialment després d'iniciat el govern de George W. Bush, donant suport eventualment l'anomenada «Guerra contra el terrorisme» i la invasió de l'Afganistan. Durant l'any 2002 el seu govern va haver d'abordar el desastre del Prestige, on va ser durament criticat per la seva mala gestió, alhora que les manifestacions contra la imminent invasió de l'Iraq -sense el suport de l'ONU i rebutjada àmpliament per l'opinió pública espanyola- s'acreixien en diversos països, inclòs Espanya, el govern es va transformar en el principal suport dels Estats Units al costat de Regne Unit durant el procés previ i posterior a la invasió, amb la finalitat de posicionar a Espanya en un lloc destacat de la comunitat internacional malgrat l'aclaparador rebuig de la població.

Resultado de imagen de aznar y bush

A tres dies de les eleccions de 2004, una cèl·lula gihadista, suposadament motivada pel suport d'Espanya a les invasions de l'Iraq i l'Afganistan, va fer explotar 10 motxilles carregades d'explosius en quatre atemptats coordinats en diferents estacions de trens de rodalies de Madrid. El govern d'Aznar va acusar inicialment a ETA de ser l'autora de l'atemptat i va mantenir durant uns dies aquesta hipòtesi, preocupat de la pèrdua de vots que podia implicar un atemptant de caire islamista. Finalment, el Partit Popular va perdre les eleccions, influïdes no tant pels atemptats sinó per la creença sostinguda de l'opinió pública que el govern havia mentit deliberadament.

Resultado de imagen de aznar