viernes, 5 de mayo de 2017

La fi d'ETA

ETA és una organització terrorista nacionalista basca que es proclama independentista, abertzale, socialista i revolucionària. Té com a objectius prioritaris la independència del que el nacionalisme basc denomina Euskal Herria d'Espanya i França i la construcció d'un Estat socialista; i per perseguir-ha utilitzat l'assassinat, el segrest, el terrorisme i l'extorsió econòmica tant a Espanya com, ocasionalment, a França, en el que denominen «lluita armada».

Va haver una época terrible perque ETA matava gairebé totes les setmanes i a la majoria de socialistes. Segons ETA, volien que el patiment s'expandís a tots els col·lectius.
Havies d'acceptar que el proper podies ser tu. El terrorisme, a Espanya, era un problema assumit.

Otegi i el partit no era conscient que els assassinats i els atemptats provocaven patiment per la gent. Després d'unes quantes reunions es va signar un paper en el que es marcaven els objectius de les reunions.


11M, atemptat a Atocha


Aquest atemptat, inculpat a ETA, en el que van explotar 13 bombes, els vertaders culpables van ser els jihadistes.
A les eleccions de 2004 van guanyar els socialistes (Zapatero). 
Rubalcaba va saber que Jesús es reunia amb Otegui, i van desconfiar. 

Rajoy es va negar a pactar amb terroristes (en aquell llavors era líder del partit popular i líder de la oposició (2004-2008)).



Rajoy negant-se a pactar 


Rajoy culpa a Zapatero a voler pactar amb terroristes. Zapatero diu que el fi de la violència no te preu, i que la política pot acabar amb la violència.

Rajoy culpa a Zapatero de traïcionar als morts.

Tots els partits van voler parlar amb ETA menys el PP. 

Van produir-se manifestacions en contra d'aquest pacte per parlar amb ETA.


Manifestacions en contra de dialogar amb ETA


ETA va començar a posar cotxes bomba a edificis i quartels de la guàrdia civil. ETA va decidir no atemptar contra els polítics, però ells van dir que totes les víctimes eren iguals.

Al dia següent es van reunir i es va parlar sobre el País Vasc. Es va parlar també sobre la situació actual i després es va buscar una solució per negociar i resoldre el conflicte. 

El PP també va parlar amb ETA (quan manava Aznar). 

Van acceptar la tregua permanent. 

Durant el procés de negociació no es produirien detencions. Però això no estava assegurat.

Durant les tregues, ETA omplia Espanya de comandos. Volien fer una guerra i es creien un exèrcit.


Tot i que hi hagués tregua, seguien a la guait


Jesús va anar a negociar a un restaurant amb el "jefe". Li va dir que si es trencava la negociació, Espanya seria un Vietnam. Jesús es va sentir còmplice.

Rubalcaba veu una obligació que el país aconseguís una tregua indefinida. Van demanar més reunions. Era ETA qui no cedia. 




Es va produir un tiroteig a França i hi havia morts (guàrdies civils).


Víctimes de l'atemptat a França

Aquest atemptat va millorar les relacions entre els gendarmes i la Guàrdia Civil.


La declaració de Aiete va ser un alto al foc. 

Conferència de Pau a Aiete

Es va demanar a ETA que deixés l'activitat armada.




I, finalment...


ETA va reconèixer el final. S'ha acabat el terrorisme

Tot i això, no s'han d'oblidar les víctimes del terrorisme d'ETA.

No hay comentarios:

Publicar un comentario