domingo, 29 de enero de 2017

LA MANCOMUNITAT


Resultat d'imatges de mancomunitat


Al 1914, Catalunya tenia uns 2.000.000 d'habitants. La ciutat de Barcelona creix molt a causa de l'arribada d'immigrants, com ara, que busquen una nova oportunitat i millors condicions.
Catalunya és la fàbrica d'Espanya, com ara. Abans destacava la indústria per sobre de l'explotació agrària de les altres comunitats.
Resultat d'imatges de GUARDIA CIVIL CU CUTBarcelona tenia aspiracions de créixer com les capitals europees, tenia bones expectatives de futur. Es va trencar el sistema bipartidista.
L'assalt per part de la guàrdia civil al Cu-Cut va provocar una indignació que va unir a tots els partits catalans per ser solidaris.
Resultat d'imatges de prat de la riba
Prat de la Riba
Prat de la Riba va escriure un llibre que tractava del nacionalisme català. Actualment hi és molt present a Catalunya (la independència). Volia fer un de Catalunya un estat separat d'Espanya. Parla de la mancomunitat representa a Catalunya però no té cap poder, és com un vas buit.
Van començar a preparar la mancomunitat, que prendria el poder de les 4 diputacions i cap més. La mancomunitat representava la unitat de Catalunya. Al 1907 escullen Prat de la Riba com a president de la diputació de Barcelona i s'acaba formant la mancomunitat gràcies a ell.
Quan va començar la Primera Guerra Mundial, Catalunya en surt beneficiada perquè pot vendre i reben molts diners.
Resultat d'imatges de mancomunitat
Les 4 diputacions unides formen la Mancomunitat
Prat de la Riba es va preocupar per l'avanç tecnològic i científic, a més del desenvolupament del poble. És la clau del noucentisme. Considerava el català com la unió dels catalans, centra l'impuls de la mancomunitat.
S'aproven les normes ortogràfiques del català que va fer Pompeu Fabra.
Dors promou una xarxa de biblioteques per a que les persones es poguessin formar. Les que hi treballaven eren dones.
La mancomunitat dona importància als arts, i fan un grup de teatre molt important.
Com ara, es van preocupar per la formació dels treballadors de la indústria, és a dir, pel capital humà. Actualment també s'hi estudia allà.
Espanya no es preocupava per Catalunya i ells es subvencionaven sols.
La mancomunitat va proposar-se portar el telèfon a totes parts de Catalunya. També van voler modernitzar l'agricultura a Catalunya, com fa actualment la PAC de la Unió Europea. També es van preocupar per a que es fessin cooperatives agrícoles. Actualment també són molt importants.
La mancomunitat es va preocupar també per la sanitat pública.
Es va dignificar la maternitat, amb unes bones condicions. Actualment, la sanitat a Catalunya es considera de bona qualitat.
Resultat d'imatges de Cambó
Francesc Cambó
Gran part de la població, estava a favor de l'autonomia. Catalunya tenia capacitat per organitzar-se sola, i ho feia diferent que les altres comunitats. Això comporta moltes crítiques per a Cambó (que era qui ho representava a Madrid).
El procés autonòmic s'acaba i el catalanisme entra en crisi.

Primo de Rivera fa un cop d'estat per instaurar un govern d'ordre. Primo de Rivera comunica la seva estima cap a Catalunya, però la prohibeix com farà Franco més endavant.
El catalanisme és enemic de la dictadura (com la de Franco).
La dictadura desfà tot el que havia fet la mancomunitat. Obliga a usar el castellà.
El 20 de març del 1925 la institució es dissol de manera definitiva.
Desprès de la dictadura s'instaura la República i Francesc Macià instaura la República Catalana. Comença la Generalitat de Catalunya i s'intenta recuperar el que s'havia perdut de la Mancomunitat.
L'essència de d'independència actualment és la mateixa: ser un país, ser per nosaltres mateixos. 

Resultat d'imatges de generalitat de catalunyaResultat d'imatges de senyera

SIMULACRE DE SELECTIVITAT

Nota: les correccions estan en negreta. 


OPCIÓ A
EXERCICI 1

MEMORIAL DE GREUGES DEL 1885

1.
a) Aquest text és de caire polític i públic, un escrit o un memorial. És un escrit que es va lliurar a Alfons XII. Tracta sobre la situació de la llengua catalana a la època (és una queixa), que era realment dolenta perquè es trobava en una situació de substitució i l'estaven minoritzant. És una font de tipus primari (contemporània dels fets).

b) El context històric de la font és 1885, el Memorial, quan va instaurar-se un gran sentiment catalanista i de recuperació de la llengua catalana, anomenat la Restauració.

c) Un és, tal com diu al 4t paràgraf, que es pugui utilitzar el català lliurement, que recuperi el caire legal que tenia abans. Que es protegeixi la llengua catalana i que es faci un sistema regional.

2.
a) Entre el 1876 i 1898 es van donar dos tipus de catalanisme, el conservador i el progressista. Torres i Bages i el vigatanisme era el representant del primer, el qual també defensava la religió. Valentí Almirall era el representant del progressista i tenia idees més enfocades cap el poble i la democràcia (reforma social). "Lo catalanisme" és una obra important escrita durant aquest període de 1886, i "la Tradició catalana" de 1892.

b) Reunió del primer congrés catalanista de 1880, la fundació del Centre Català de 1882, el Memorial de Greuges de 1885. La campanya del dret civil català de 1889, la formació de la Unió Catalanista i l'aprovació de les Bases de Manresa de 1892.

lunes, 23 de enero de 2017

EL CORONEL MACIÀ

A aquest vídeo s'explica que una dona s'instal·la a la Veu de Catalunya (el diari), ella està interessada amb el moviment catalanista. Per celebrar el bon resultat, es celebra un banquet de la Victòria, on va la Veu de Catalunya i també el Cu-Cut.
El Cu-Cut era un diari que criticava la política espanyola. Aquest diari estava vinculat a la Lliga Regionalista i, el dibuixant, que ho feia molt bé, ridiculitzava gràficament l'exèrcit. 
Un dia, l'exèrcit espanyol va fins la seu del Cu-Cut, crema els mobles, els fulls, les revistes...

A continuació s'expliquen els fets amb imatges:

Banquet de la Victòria




Dibuix que ridiculitza l'exèrcit espanyol del Cu-Cut
La guàrdia civil crema les pertinences del Cu-Cut 
Cremen la bandera catalana

viernes, 13 de enero de 2017

ELS JOCS FLORALS, LA RENAIXENÇA I ELS CORS CLAVÉ

Resultat d'imatges de catalanismeEl catalanisme va instaurar-se a Catalunya al segle XIX. Va ser un moviment cultural que volia recuperar el català i la cultura catalana. Aquest període va donar molta importància a la literatura, la història, les tradicions i també va implantar el dret civil català. 
El catalanisme el podem dividir en dos: el catalanisme polític (volia reformar l'estat i volia aconseguir la independència de Catalunya), i el catalanisme cultural. Podem definir el catalanisme cultural com un moviment que reivindicava la llengua i cultura catalana a través de doctrines i moviments socials.  El catalanisme cultural començà al 1830 (juntament amb la Renaixença). 

La Renaixença fou un moviment cultural que va des del final de la Decadència fins al Modernisme, en el que es reivindicava l'ús de la llengua catalana, després d'haver sigut desprestigiada amb el decret de nova planta (en el que s'instaurà el castellà com a llengua administrativa). 
Resultat d'imatges de oda a la patria
Oda a la Pàtria d'Aribau
La Renaixença es consolida a l'entorn d'una burgesia culta que troba en el romanticisme un interès pel propi passat. Es reivindica un passat gloriós durant la formació de les diferents nacions europees, a l'edat mitjana. En el transcurs del moviment que coneixem com Renaixença, s'utilitza poc aquest terme davant Renaixement, referint-se a la llengua, a la literatura i a la pàtria.
La Renaixença començà amb la publicació de l'Oda a la Pàtria d'Aribau (1833) i les propostes de Joaquim Rubió i Ors (1841) per recuperar el català com a llengua culta. Durant la Renaixença, es va voler conscienciar a la gent de que el català era una llengua de cultura. 

A banda de la Renaixença, es va iniciar un moviment anomenat "Renaixença popular". L’anomenada Renaixença popular va estendre’s gràcies al paper que van jugar homes com Josep Anselm Clavé , Abdó Terrades i Frederic Soler “Pitarra”, un conjunt d’autors de caràcter progressista, sense pretensions formals i amb gran projecció popular.


Resultat d'imatges de jocs florals
El lema dels Jocs Florals
El 1859 es va promoure la restauració dels Jocs Florals, un concurs literari que premiava textos poètics en català. Els Jocs Florals van permetre que es coneguessin autors nous. 
L'origen dels Jocs Florals es troba al 1323 a Tolosa. Els Jocs Florals de Barcelona van tornar a instaurar-se al maig de 1859 gràcies a les iniciatives d'Antoni de Bofarull i de Víctor Balaguer, amb el lema Patria, Fides, Amor, en al·lusió als tres premis: la Flor Natural o premi d'honor, que s'atorgava a la millor poesia amorosa, l'Englantina d'or a la millor poesia patriòtica i la Viola d'or i argent al millor poema religiós. 
El guanyador de tres premis ordinaris se'l anomenava Mestre en Gai Saber. A més hi havia altres premis extraordinaris, com la Copa Artística, a la millor composició prosa.
La llarga vida dels Jocs Florals fa que es puguin marcar diverses etapes:
- A la primera, entre 1859 i 1879, els Jocs Florals actuen com a centre i motor de la Renaixença. Des d'uns inicis exclusivament poètics, s'obren, mitjançant els premis extraordinaris oferts per entitats diverses, a nous camps: narrativa, teatre, estudis literaris, etc. L'any 1877, en què Àngel Guimerà és nomenat Mestre en Gai Saber i es premia L'Atlàntida de Jacint Verdaguer, representa el punt culminant d'aquesta etapa. 

- A la segona etapa, entre 1880 i 1899, la repetició temàtica i l'anquilosament de la mètrica provoquen la dissidència de les noves generacions, que abandonen la festa. 

- Durant la tercera etapa, entre 1900 i 1910, amb l'acceptació de les noves estètiques, s'incorporen noms importants com Miquel Costa i Llobera, Josep Carner, Joaquim Ruyra. Cal destacar la bona qualitat de les obres premiades l'any 1902. 

- La quarta etapa, 1911-1936, ve marcada pel distanciament dels responsables dels Jocs Florals de les estructures oficials, a causa de l'intent, no reeixit, de controlar el certamen per part dels noucentistes, fet que es va traduir en el rebuig de les normes ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans per part dels Jocs fins al 1934.

- Interromputs els Jocs per la guerra civil, entre 1936 i 1939, la cinquena etapa ve marcada per la celebració en dos àmbits diferents: a l'interior del país, en la més estricta clandestinitat fins que l'any 1971 l'Ajuntament de Barcelona en va reprendre la celebració; i a l'exili, amb el nom de Jocs Florals de la Llengua Catalana, a partir de 1941 (primer a Amèrica i, des de 1946, alternativament a Europa i Amèrica), fins que l'any 1978, desaparegudes les causes de l'exili, es van unificar a Barcelona.


Resultat d'imatges de cors clave
Els Cors Clavé
Els Cors Clavé va ser un conjunt de societats corals fundades per Josep Anselm Clavé al segle XIX, per tal d’elevar la cultura dels obrers mitjançant la música i el cant.
El 1850, sota el lema Progrés, Amor i Virtut, Clavé fundà La Fraternitat, la primera societat coral dels Països Catalans. El 1857 La Fraternitat adoptà el nom de Societat Coral Euterpe. Entre el 1851 i al llarg de la dècada 1850-60 aparegueren altres societats per tot Catalunya, que el 1860 Clavé organitzà en la Societat Euterpense, una primera entitat de caràcter federatiu que aquest mateix any organitzà el primer Festival Euterpe. 
Hom celebrà també concerts als jardins de la Nimfa (1853), als d’Euterpe (festivals corals del 1860 i el 1861) i als Camps Elisis de Barcelona (festivals del 1862 i el 1864). El 1872 tingué lloc un cinquè festival a la plaça de toros de la Barceloneta. 
Resultat d'imatges de cors clave
Els Cors Clavé
Els darrers anys de la vida de Clavé provocaren, per la seva activitat política, una decadència dels Cors.
Mort el fundador (1874), les lluites internes portaren a la primera gran escissió dels Cors de Clavé, el 1887, en separar-se l’Associació dels Cors de Clavé de l’Associació Euterpense i, des del 1889, en continuar la Societat Coral Euterpe l’activitat en solitari fins el 1920.
l 1936 la Unió i l’Associació s'unificaren i formaren la Federació Euterpense de Cors i Orfeons de Clavé, però la Guerra Civil paralitzà les activitats dels cors.

El 1952, sota el franquisme, es reconstituí la Federació de Cors de Clavé, que obtingué reconeixements del règim. 
El 1971 s’inaugurà el Casal dels Cors de Clavé a Barcelona, i a partir d’aquests anys l’entitat visqué una etapa de transformació. Sense deixar de potenciar les veus d’homes com a especificitat pròpia, donaren entrada a les veus femenines i cors mixtos. 


BIBLIOGRAFIA

https://ca.wikipedia.org/wiki/Renaixen%C3%A7a
http://es.slideshare.net/julialopezvalera/unitat-8-els-orgens-i-la-consolidaci-del-catalanisme-1833-1901
http://lletra.uoc.edu/ca/premi/jocs-florals
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/etiqueta/renaixenca/
http://www.buxaweb.cat/dossiers/catalanisme.htm
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0020081.xml
https://ca.wikipedia.org/wiki/Federaci%C3%B3_de_Cors_de_Clav%C3%A9