ELS JOCS FLORALS, LA RENAIXENÇA I ELS CORS CLAVÉ

El catalanisme va instaurar-se a Catalunya al segle XIX. Va ser un moviment cultural que volia recuperar el català i la cultura catalana. Aquest període va donar molta importància a la literatura, la història, les tradicions i també va implantar el dret civil català. 
El catalanisme el podem dividir en dos: el catalanisme polític (volia reformar l'estat i volia aconseguir la independència de Catalunya), i el catalanisme cultural. Podem definir el catalanisme cultural com un moviment que reivindicava la llengua i cultura catalana a través de doctrines i moviments socials.  El catalanisme cultural començà al 1830 (juntament amb la Renaixença). 

La Renaixença fou un moviment cultural que va des del final de la Decadència fins al Modernisme, en el que es reivindicava l'ús de la llengua catalana, després d'haver sigut desprestigiada amb el decret de nova planta (en el que s'instaurà el castellà com a llengua administrativa). 

Oda a la Pàtria d'Aribau

La Renaixença es consolida a l'entorn d'una burgesia culta que troba en el romanticisme un interès pel propi passat. Es reivindica un passat gloriós durant la formació de les diferents nacions europees, a l'edat mitjana. En el transcurs del moviment que coneixem com Renaixença, s'utilitza poc aquest terme davant Renaixement, referint-se a la llengua, a la literatura i a la pàtria.
La Renaixença començà amb la publicació de l'Oda a la Pàtria d'Aribau (1833) i les propostes de Joaquim Rubió i Ors (1841) per recuperar el català com a llengua culta. Durant la Renaixença, es va voler conscienciar a la gent de que el català era una llengua de cultura. 

A banda de la Renaixença, es va iniciar un moviment anomenat "Renaixença popular". L’anomenada Renaixença popular va estendre’s gràcies al paper que van jugar homes com Josep Anselm Clavé , Abdó Terrades i Frederic Soler “Pitarra”, un conjunt d’autors de caràcter progressista, sense pretensions formals i amb gran projecció popular.

El lema dels Jocs Florals

El 1859 es va promoure la restauració dels Jocs Florals, un concurs literari que premiava textos poètics en català. Els Jocs Florals van permetre que es coneguessin autors nous. 
L'origen dels Jocs Florals es troba al 1323 a Tolosa. Els Jocs Florals de Barcelona van tornar a instaurar-se al maig de 1859 gràcies a les iniciatives d'Antoni de Bofarull i de Víctor Balaguer, amb el lema Patria, Fides, Amor, en al·lusió als tres premis: la Flor Natural o premi d'honor, que s'atorgava a la millor poesia amorosa, l'Englantina d'or a la millor poesia patriòtica i la Viola d'or i argent al millor poema religiós. 
El guanyador de tres premis ordinaris se'l anomenava Mestre en Gai Saber. A més hi havia altres premis extraordinaris, com la Copa Artística, a la millor composició prosa.
La llarga vida dels Jocs Florals fa que es puguin marcar diverses etapes:
- A la primera, entre 1859 i 1879, els Jocs Florals actuen com a centre i motor de la Renaixença. Des d'uns inicis exclusivament poètics, s'obren, mitjançant els premis extraordinaris oferts per entitats diverses, a nous camps: narrativa, teatre, estudis literaris, etc. L'any 1877, en què Àngel Guimerà és nomenat Mestre en Gai Saber i es premia L'Atlàntida de Jacint Verdaguer, representa el punt culminant d'aquesta etapa. 

- A la segona etapa, entre 1880 i 1899, la repetició temàtica i l'anquilosament de la mètrica provoquen la dissidència de les noves generacions, que abandonen la festa. 

- Durant la tercera etapa, entre 1900 i 1910, amb l'acceptació de les noves estètiques, s'incorporen noms importants com Miquel Costa i Llobera, Josep Carner, Joaquim Ruyra. Cal destacar la bona qualitat de les obres premiades l'any 1902. 

- La quarta etapa, 1911-1936, ve marcada pel distanciament dels responsables dels Jocs Florals de les estructures oficials, a causa de l'intent, no reeixit, de controlar el certamen per part dels noucentistes, fet que es va traduir en el rebuig de les normes ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans per part dels Jocs fins al 1934.

- Interromputs els Jocs per la guerra civil, entre 1936 i 1939, la cinquena etapa ve marcada per la celebració en dos àmbits diferents: a l'interior del país, en la més estricta clandestinitat fins que l'any 1971 l'Ajuntament de Barcelona en va reprendre la celebració; i a l'exili, amb el nom de Jocs Florals de la Llengua Catalana, a partir de 1941 (primer a Amèrica i, des de 1946, alternativament a Europa i Amèrica), fins que l'any 1978, desaparegudes les causes de l'exili, es van unificar a Barcelona.

Els Cors Clavé

Els Cors Clavé va ser un conjunt de societats corals fundades per Josep Anselm Clavé al segle XIX, per tal d’elevar la cultura dels obrers mitjançant la música i el cant.
El 1850, sota el lema Progrés, Amor i Virtut, Clavé fundà La Fraternitat, la primera societat coral dels Països Catalans. El 1857 La Fraternitat adoptà el nom de Societat Coral Euterpe. Entre el 1851 i al llarg de la dècada 1850-60 aparegueren altres societats per tot Catalunya, que el 1860 Clavé organitzà en la Societat Euterpense, una primera entitat de caràcter federatiu que aquest mateix any organitzà el primer Festival Euterpe. 
Hom celebrà també concerts als jardins de la Nimfa (1853), als d’Euterpe (festivals corals del 1860 i el 1861) i als Camps Elisis de Barcelona (festivals del 1862 i el 1864). El 1872 tingué lloc un cinquè festival a la plaça de toros de la Barceloneta. 

Els Cors Clavé

Els darrers anys de la vida de Clavé provocaren, per la seva activitat política, una decadència dels Cors.
Mort el fundador (1874), les lluites internes portaren a la primera gran escissió dels Cors de Clavé, el 1887, en separar-se l’Associació dels Cors de Clavé de l’Associació Euterpense i, des del 1889, en continuar la Societat Coral Euterpe l’activitat en solitari fins el 1920.
l 1936 la Unió i l’Associació s'unificaren i formaren la Federació Euterpense de Cors i Orfeons de Clavé, però la Guerra Civil paralitzà les activitats dels cors.

El 1952, sota el franquisme, es reconstituí la Federació de Cors de Clavé, que obtingué reconeixements del règim. 
El 1971 s’inaugurà el Casal dels Cors de Clavé a Barcelona, i a partir d’aquests anys l’entitat visqué una etapa de transformació. Sense deixar de potenciar les veus d’homes com a especificitat pròpia, donaren entrada a les veus femenines i cors mixtos. 


BIBLIOGRAFIA

https://ca.wikipedia.org/wiki/Renaixen%C3%A7a
http://es.slideshare.net/julialopezvalera/unitat-8-els-orgens-i-la-consolidaci-del-catalanisme-1833-1901
http://lletra.uoc.edu/ca/premi/jocs-florals
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/etiqueta/renaixenca/
http://www.buxaweb.cat/dossiers/catalanisme.htm
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0020081.xml
https://ca.wikipedia.org/wiki/Federaci%C3%B3_de_Cors_de_Clav%C3%A9