viernes, 28 de octubre de 2016
LA CONSTITUCIÓ DE 1876 (1r)
La constitució espanyola del 1876 va ser promulgada per Cánovas del Castillo després d'iniciar-se el procés de la restauració borbònica. És una constitució breu que permet l'alternància de partits.
Aquesta constitució està endreçada en articles. Aquesta constitució proclama la confessionalitat d'Espanya, tot i que es permet el culte a altres religions. Per aquesta raó, podem dir que és tolerant cap a les altres religions.
També defensa els drets dels ciutadans, més concretament el de la llibertat d'expressió, de reunió i d'associació.
Promou també la sobirania del rei amb les Corts. Les Corts estan formades el Senat (composat de senadors voluntaris, senadors nombrats pel rei, senadors escollits per les corporacions de l'estat) i el Congrés dels Diputats.
El Congrés dels Diputats es composen per aquells que són nombrats a les Juntes Electorals. Per cada 150.000 persones es nombrarà un nou diputat.
Aquesta constitució dóna poder al rei, ja que ell decideix si s'executa una llei i la seva autoritat ha d'aconseguir conservar l'ordre públic interior i exterior. El rei també pot sancionar.
Aquesta constitució està endreçada en articles. Aquesta constitució proclama la confessionalitat d'Espanya, tot i que es permet el culte a altres religions. Per aquesta raó, podem dir que és tolerant cap a les altres religions.
També defensa els drets dels ciutadans, més concretament el de la llibertat d'expressió, de reunió i d'associació.
Promou també la sobirania del rei amb les Corts. Les Corts estan formades el Senat (composat de senadors voluntaris, senadors nombrats pel rei, senadors escollits per les corporacions de l'estat) i el Congrés dels Diputats.
El Congrés dels Diputats es composen per aquells que són nombrats a les Juntes Electorals. Per cada 150.000 persones es nombrarà un nou diputat.
Aquesta constitució dóna poder al rei, ja que ell decideix si s'executa una llei i la seva autoritat ha d'aconseguir conservar l'ordre públic interior i exterior. El rei també pot sancionar.
jueves, 27 de octubre de 2016
LA CONSTITUCIÓ DE 1876 (corregit)
A aquest text trobem la constitució espanyola de 1876, de la qual veiem un seguit d'articles (els més importants). És un text de naturalesa jurídico-política destinat a tots els espanyols. Va ser escrits per moltes persones, per tant diem que és d'actor col·lectiu. La constitució va ser promulgada per Cánovas del Castillo després d'iniciar-se el procés de la restauració borbònica. Aquest període va ser iniciat al 1874 quan va arribar al poder Alfons XII de Borbó després del pronunçament del general Martínez Campos.
Aquest període va començar després d'acabar la Primera República. La Primera República va acabar-se després del cop d'estat del general Pavía. Això va ser ja així ja que Espanya tenia molts problemes, la guerra Carlista i la Cubana.
Amb la restauració borbònica es volia tornar al règim anterior al sexenni revolucionari. Volien una nova constitució moderada que acollís totes les variants del Liberalisme i que frenés el cicle revolucionari iniciat al 1868. Volien mantenir un ordre polític i públic estable.
Als articles, aquesta constitució proclama la confessionalitat d'Espanya, tot i que es permet el culte a altres religions. Per aquesta raó, podem dir que és tolerant cap a les altres religions.
També defensa els drets dels ciutadans, més concretament el de la llibertat d'expressió, de reunió i d'associació.
Promou també la sobirania del rei amb les Corts. Les Corts estan formades el Senat (composat de senadors voluntaris, senadors nombrats pel rei, senadors escollits per les corporacions de l'estat) i el Congrés dels Diputats.
El Congrés dels Diputats es composen per aquells que són nombrats a les Juntes Electorals. Per cada 150.000 persones es nombrarà un nou diputat.
Aquesta constitució dóna poder al rei, ja que ell decideix si s'executa una llei i la seva autoritat ha d'aconseguir conservar l'ordre públic interior i exterior. El rei també pot sancionar.
Aquest període va començar després d'acabar la Primera República. La Primera República va acabar-se després del cop d'estat del general Pavía. Això va ser ja així ja que Espanya tenia molts problemes, la guerra Carlista i la Cubana.
Amb la restauració borbònica es volia tornar al règim anterior al sexenni revolucionari. Volien una nova constitució moderada que acollís totes les variants del Liberalisme i que frenés el cicle revolucionari iniciat al 1868. Volien mantenir un ordre polític i públic estable.
Als articles, aquesta constitució proclama la confessionalitat d'Espanya, tot i que es permet el culte a altres religions. Per aquesta raó, podem dir que és tolerant cap a les altres religions.
També defensa els drets dels ciutadans, més concretament el de la llibertat d'expressió, de reunió i d'associació.
Promou també la sobirania del rei amb les Corts. Les Corts estan formades el Senat (composat de senadors voluntaris, senadors nombrats pel rei, senadors escollits per les corporacions de l'estat) i el Congrés dels Diputats.
El Congrés dels Diputats es composen per aquells que són nombrats a les Juntes Electorals. Per cada 150.000 persones es nombrarà un nou diputat.
Aquesta constitució dóna poder al rei, ja que ell decideix si s'executa una llei i la seva autoritat ha d'aconseguir conservar l'ordre públic interior i exterior. El rei també pot sancionar.
viernes, 21 de octubre de 2016
LA BOMBA DEL LLICEU
L'anarquista Santiago Salvador va llançar dues bombes, de les quals només va explotar una, al Liceu de Barcelona el dia 7 de novembre de 1893. A aquest atemptat anarquista van morir una vintena de persones.
En aquella època, el liceu s'havia convertit en un símbol de riquesa i tot aquell que hi anava era per que tenia diners. Les persones anarquistes trobaven això com un símbol de l'oligarquia dominant, ells odiaven als rics, deien que vivien a costa del seu treball.
El responsable d'aquest atemptat va nàixer a Terol però va traslladar-se a Barcelona durant la seva adolescència. Desprès de casar-se, d'obrir un negoci que fracassà i dedicar-se al contraban d'alcohol, va començar a tenir contacte amb cercles anarquistes, dels quals va aprendre que havia d'odiar a la burgesia.
Santiago Salvador va cometre aquest crim per venjar l'execució de Pallás, el qual va ser executat per un escamot d'afusellament el 6 octubre 1893 per haver intentat assassinar al general Martínez Campos.
El dia de l'atemptat s'estrenava la temporada 83-84, amb la representació de Guillem Tell, de Rossini. L'aforament del Liceu estava completament ple i les persones pertanyents la burgesia de la ciutat es trobaven en el teatre. Les bombes van ser llançades a principis del segon acte al apagar-se la llum. Eren bombes orsini. Santiago Salvador les va llançar des del cinquè pis cap a la platea, i va esclatar al impactar contra el respatller de la butaca 24 de la fila 13. Però la segona bomba, al caure a sobre d'una dona morta, no va a esclatar, per tant es va evitar una segona detonació que hauria causat més morts.
Salvador, després de l'atemptat va camuflar-se entre les víctimes per no resultar sospitós, finalment la policia declarà que el culpable ha marxat. Durant els dies següents es van descobrir més detalls del crim, i es va culpar a Salvador al febrer del 84. El govern de Sagasta va prendre mesures molt dures al ser un crim anarquista. Després de ser jutjat per la mort de 20 persones, va ser condemnat a morir, al que ell va dir "Visca l'anarquia! Els homes han de ser homes, fins a morir pels seus ideals".
El Liceu no va tornar a obrir fins al 18 de gener de 1894.
En aquella època, el liceu s'havia convertit en un símbol de riquesa i tot aquell que hi anava era per que tenia diners. Les persones anarquistes trobaven això com un símbol de l'oligarquia dominant, ells odiaven als rics, deien que vivien a costa del seu treball.El responsable d'aquest atemptat va nàixer a Terol però va traslladar-se a Barcelona durant la seva adolescència. Desprès de casar-se, d'obrir un negoci que fracassà i dedicar-se al contraban d'alcohol, va començar a tenir contacte amb cercles anarquistes, dels quals va aprendre que havia d'odiar a la burgesia.
Santiago Salvador va cometre aquest crim per venjar l'execució de Pallás, el qual va ser executat per un escamot d'afusellament el 6 octubre 1893 per haver intentat assassinar al general Martínez Campos.
El dia de l'atemptat s'estrenava la temporada 83-84, amb la representació de Guillem Tell, de Rossini. L'aforament del Liceu estava completament ple i les persones pertanyents la burgesia de la ciutat es trobaven en el teatre. Les bombes van ser llançades a principis del segon acte al apagar-se la llum. Eren bombes orsini. Santiago Salvador les va llançar des del cinquè pis cap a la platea, i va esclatar al impactar contra el respatller de la butaca 24 de la fila 13. Però la segona bomba, al caure a sobre d'una dona morta, no va a esclatar, per tant es va evitar una segona detonació que hauria causat més morts. Salvador, després de l'atemptat va camuflar-se entre les víctimes per no resultar sospitós, finalment la policia declarà que el culpable ha marxat. Durant els dies següents es van descobrir més detalls del crim, i es va culpar a Salvador al febrer del 84. El govern de Sagasta va prendre mesures molt dures al ser un crim anarquista. Després de ser jutjat per la mort de 20 persones, va ser condemnat a morir, al que ell va dir "Visca l'anarquia! Els homes han de ser homes, fins a morir pels seus ideals".
El Liceu no va tornar a obrir fins al 18 de gener de 1894.
L'ANARQUISME
La "Mano Negra" va ser una organització anarquista de caràcter secret i molt violent, a la qual se li atribueixen la intenció d'organitzar atemptats, assassinats i la crema de collites i incendis. No es sap gaire sobre aquesta organització, de fet hi ha rumors de que va ser un invent del govern de Sagasta per apaivagar les revoltes d'Andalusia per part dels camperols. Va començar actuar a Andalusia al 1881 aproximadament. La fundació d'aquesta organització coincideix amb la tensió social provocada per les males collites a aquest territori.
L'objectiu d'aquesta organització era castigar els crims dels burgesos per tots els medis que tenien disponibles, com per exemple el foc o el verí. Els estatuts de la Mano Negra dicten que s'ha d'ensenyar als fills dels membres (i els membres també ho han de fer) que han d'odiar als rics, o tot aquell que vulgui viure a costa del seu treball.
La policia i en general la justícia (que pertanyia al govern de Sagasta), al tenir coneixement d'aquesta organització, va dur a terme una dura repressió contra la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, de la qual s'inculpaven tots els crims comesos per la Mano Negra. Van tenir lloc quatre crims entre el 1882 i el 1883. La FTRE nega qualsevol relació amb aquest grup anarquista, però finalment es van detenir a quinze camperols (tots formaven part del la FTRE) dels qual set van ser executats. 18 més van ser tancats a la presó.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)