A aquest text trobem la constitució espanyola de 1876, de la qual veiem un seguit d'articles (els més importants). És un text de naturalesa jurídico-política destinat a tots els espanyols. Va ser escrits per moltes persones, per tant diem que és d'actor col·lectiu. La constitució va ser promulgada per Cánovas del Castillo després d'iniciar-se el procés de la restauració borbònica. Aquest període va ser iniciat al 1874 quan va arribar al poder Alfons XII de Borbó després del pronunçament del general Martínez Campos.
Aquest període va començar després d'acabar la Primera República. La Primera República va acabar-se després del cop d'estat del general Pavía. Això va ser ja així ja que Espanya tenia molts problemes, la guerra Carlista i la Cubana.
Amb la restauració borbònica es volia tornar al règim anterior al sexenni revolucionari. Volien una nova constitució moderada que acollís totes les variants del Liberalisme i que frenés el cicle revolucionari iniciat al 1868. Volien mantenir un ordre polític i públic estable.
Als articles, aquesta constitució proclama la confessionalitat d'Espanya, tot i que es permet el culte a altres religions. Per aquesta raó, podem dir que és tolerant cap a les altres religions.
També defensa els drets dels ciutadans, més concretament el de la llibertat d'expressió, de reunió i d'associació.
Promou també la sobirania del rei amb les Corts. Les Corts estan formades el Senat (composat de senadors voluntaris, senadors nombrats pel rei, senadors escollits per les corporacions de l'estat) i el Congrés dels Diputats.
El Congrés dels Diputats es composen per aquells que són nombrats a les Juntes Electorals. Per cada 150.000 persones es nombrarà un nou diputat.
Aquesta constitució dóna poder al rei, ja que ell decideix si s'executa una llei i la seva autoritat ha d'aconseguir conservar l'ordre públic interior i exterior. El rei també pot sancionar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario