EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874)

És la fi d'una època marcada per la decantació de la corona cap el bàndol dels moderats i els unionistes.Tot i això, gràcies a aquest fet es consolida el liberalisme a Espanya i es produeix l'enllairament econòmic al país. A causa de l'estada del govern moderat sense interrupció des de 1856, van aprofitar-se per ser corruptes. Al 1864, el partit demòcrata va començar a conspirar contra Isabel II. Reclamaven els drets dels ciutadans, el sufragi universal i l'abolició de les quintes.

Al pacte d'Ostende (1866), es van unir tots els partits en contra de la monarquia per enderrocar a la reina, i al 68 es va produir la Revolució Gloriosa, la qual tenia demandes demòcrates. La reina s'acaba exiliant.

El govern provisional el formaren progressistes i unionistes, tot i que les idees eren demòcrates. Al 1869 es va escriure una nova constitució de caràcter democràtic: recull drets com la reunió i la associació, la llibertat de càtedra... El rei només era una figura simbòlica.

El primer govern del sexenni el forma General Prim (progressista), el qual es troba amb un problema: l'elecció d'un nou rei, que finalment serà Amadeu de Savoia. Al 69 es produeixen alçaments republicans a causa de la decisió que pren el govern, les quals són una traïció per la Revolució del 68.

Al 71 comença el regnat de Savoia i es troba el país dividit i amb molts problemes (no l'accepten), els quals empitjoren amb l'assassinat de Joan Prim. Els governs deixaren de ser estables, van haver 6 governs en el seu regnat. 

Cànovas del Castillo i l'església formen una oposició pro borbónica.

A causa de tot això, al 74 Savoia dimiteix, el qual causa que Espanya sigui una república accidental. Va ser un període molt inestable en el qual van haver 4 presidents en 11 mesos. 

Figueres va ser el primer president, acaba abdicant a causa dels problemes que li comporta la constitució. El succeeix Pi i Margall, el qual també abdica quan ha de fer front als alçaments cantonals. Seguidament arriba Nicolàs Salmerón, que reprimeix els cantons però dimiteix davant la pena de mort. Arriba Emilio Castelar, que dimiteix davant l'oposició del parlament. Després arriba Serrano, que el considerem un dictador. Deixa a càrrec a Sagasta, el qual cedeix el lloc a Cànovas del Castillo després d'aconseguir el que es proposava: el regnat d'Alfons de Borbó.

Per tant, comença la restauració borbónica (1875-1923).