LA CONSTITUCIÓ DE 1876 (1r)

La constitució espanyola del 1876 va ser promulgada per Cánovas del Castillo després d'iniciar-se el procés de la restauració borbònica. És una constitució breu que permet l'alternància de partits.

Aquesta constitució està endreçada en articles. Aquesta constitució proclama la confessionalitat d'Espanya, tot i que es permet el culte a altres religions. Per aquesta raó, podem dir que és tolerant cap a les altres religions.

També defensa els drets dels ciutadans, més concretament el de la llibertat d'expressió, de reunió i d'associació.

Promou també la sobirania del rei amb les Corts. Les Corts estan formades el Senat (composat de senadors voluntaris, senadors nombrats pel rei, senadors escollits per les corporacions de l'estat) i el Congrés dels Diputats.
El Congrés dels Diputats es composen per aquells que són nombrats a les Juntes Electorals. Per cada 150.000 persones es nombrarà un nou diputat.

Aquesta constitució dóna poder al rei, ja que ell decideix si s'executa una llei i la seva autoritat ha d'aconseguir conservar l'ordre públic interior i exterior. El rei també pot sancionar.