CATALUNYA, LA FÀBRICA D'ESPANYA

Fàbrica Bonaplata

La fàbrica Bonaplata, la qual va estar en funcionament des de el 1832 fins al 1835, va ser la primera que va emprar el vapor per funcionar, sent així pionera a l'estat Espanyol.  La fàbrica va ser fundada per la familia Bonaplata, destacant Josep Bonaplata.

Abans del 33, tot el que es produía era de manera manual, tot i que s'utilitzaven màquines simples i senzilles i alguns recursos naturals: la força del vent, dels animals... La indústria que més destacava a Catalunya era la tèxtil, tot i que també podem trobar siderúrgia (ferro). 

Indianes

A causa de la necessitat d'exportar mercaderies, va crèixer també la indústria naval, ja que es van necessitar més vaixells, els quals els feien petits i mitjans. Catalunya exportava molts vins i aigüardent, que van fer augmentar els ingressos dels pagesos. 

L'expansió del segle XVIII es va veure afavorida gràcies a la manufactura paperera, es venia paper de gran qualitat a tota Espanya i Amèrica. La indústria tèxti i la paperera s'assemblen molt, és a dir, les màquines i matèries primeres que s'empraven. 
 

També va ser important la fabricació d'indianes, que procedien de la Índia. Eren vestits frescos i molt vistosos, amb estampats. Van fer-se molt populars arreu d'Europa i Amèrica. 
La indústria tèxtil catalana va encarregar-se d'exportar-los, fet que va enriquir molts catalans, els quals van acostumar-se a treballar per a mercats allunyats.
Van introduir-se innovacions en la indústria tèxtil, que van revolucionar el sector i l'economia catalana: tel·lers més productius, la verguedana... 

Crema de la fàbrica Bonaplata

Tot això va fer necessària la màquina de vapor a Catalunya, que també va ser aplicada al transport (al ferrocarril, 1841). Depèn del carbó, i per tant es necessitava d'aquest recurs. Al no haver a Catalunya, s'importava de fora.


Al 1835, a causa de les revolucions, la fàbrica Bonaplata va ser cremada en un incendi provocat, però va deixar rastre: la indústria cotonera, la fàbrica i l'ús del vapor. 

Valentí Esparó va superar l'adversitat i va reobrir, això va constituir la industrialització catalana, que ha durat 100 anys. 

Teler mecànic que funcionava a vapor

Va haver de tornar-se a usar l'energia hidràulica, que es va veure afavorida gràcies a la turbina, més eficient que la roda. Es van construir canals industrials.  Els pobles que vivien al voltant d'aquest tipus d'indústria, es deien colònies.  

La revolució industrial també va necessitar cotó per les filatures, i com que a Catalunya no es produía, s'importava dels Estats Units. Als 70 es va instaurar el tel·ler mecànic, que emprava energia hidràulica o del carbó.  Això va produir una disminució de costos i de preus, per tant, Catalunya era més competitiva. 

Al 1900 Catalunya es considerava un país cotoner, tot i que també hi podem destacar la indústria llanera, la de la seda... La indústria farinera també va tenir innovacions, com l'ús de cilindres. 

L'electrificació va fer l'indústria Catalana encara més competitiva, i va augmentar la iniciativa empresarial. (2a revolució energètica). Va diversificar-se la producció i va augmentar el número de tallers a Catalunya. 

Va consolidar-se una societat de consum, amb una capacitat de consumir elevada. Al 1936, Catalunya es considera una societat totalment industrialitzada, amb un alt grau de modernització de la capital.

Catalunya adquiria matèries primeres i recursos naturals per poder produir, i exportava a Espanya i altres països els productes manufacturats, per això, se la considera la fàbrica d'Espanya.