RELATS D'EMIGRANTS

ARGENTINA: Carlota Fernández López

Carlota era una dona que vivia a Asturias, i va conèixer al que seria el seu marit a una romeria, però va ser per correspondència perquè ell va marxar a Argentina per treballar. Nou messos després de casar-se va anar cap allà i la familia del seu marit i ell la van anar a buscar a l'aeroport. Ella era feliç amb lo poc que tenien, i la van tractar bé, molta gent d'allà era espanyola. El seu marit era cambrer i ella era modista. Van anar prosperant i van poder comprar-se un terreny al qual van construir-se una casa amb les seves mans, les seves filles han pogut anar a la universitat.
La Carlota va tornar a Espanya al 1988 i no va reconèixer el seu país, tot i que també la van tractar bé ella volia tornar a Argentina.


XILE: Roser Bru Llop

Roser era una dona que vivia a Barcelona, amb una familia republicana i catalanista. Va haver d'exiliar-se amb la dictadura de Primo de Rivera. Va estudiar a diferents llocs i va trobar la seva vocació, que era la pintura.  Després de la guerra van anar-se a Francia exiliats, i ella va començar a treballar. Va casar-se amb un antic company d'escola i va anar cap a Xile. Ha treballat pintant i ha fet moltes exposicions a Espanya i a Xile. Finalment va quedar-se a Xile i pensa que Barcelona ja li ha quedat molt lluny.


COSTA RICA: Manuel Blanca Andújar

Manuel va nèixer a Màlaga, i va viure la crisis de la segona república i la guerra civil, el seu pare els va abandonar i la mare va mantenir a la familia, però ella es va casar amb un altre home i Manuel el considera el seu pare. Els guanyadors de la guerra van quedar-se amb la seva casa perquè els van acusar de comunistes, i van haver de viure a una habitació. Quan va complir els anys pertinents, Manuel va ser cridat a files i a causa del maltractament que rebia va desertar i quan estaven arribant a Costa Rica. No només va desertar ell, també van acompanyar-lo 16 homes més. La policia de Costa Rica els va detenir però no els van entregar. Va ser ben rebut a Costa Rica i va treballar a cuines de restaurants. Va conèixer una dona i van casar-se. La mare de Manuel el va trobar i va anar allà una temporada amb ell.


CUBA: Manuel Valella Piñón

Manuel va nèixer a Lugo, abans de la guerra vivia bé però al acabar-se va passar fam. Llavors, el pare que tenia nacionalitat cubana, els va cridar per anar, quan ell tenia 17 anys. El seu primer treball va ser a una bodega, i després la familia va quedar-se a càrrec d'un edifici nou. Ell també estudiava, i va casar-se tres cops. Va jubilar-se com a cap de secció en la direcció provincial de la Habana del banc nacional. Ell se sent espanyol i cubà.



MÉXICO: María José Pérez Villanueva de Castello

María José va néixer a València, i va començar a estudiar Turisme, on va conèixer al fill d'un exiliat espanyol que vivia a Mèxic. Es van enamorar i van casar-se al 71. Ell havia de marxar a Mèxic i ella va decidir anar amb ell sense dubtar-ho. Van formar una família i viuen bé a Mèxic, però ella sentia nostàlgia perquè s'estimava molt València.


PANAMÀ: Rogelio García González 

Rogelio García va néixer a Ourense al 1927,  i al morir el seu pare van passar per una situació econòmica dolenta. Ell va haver de ser pare de família. Va començar a treballar a mines però quan va quedar-se sense treball va decidir anar a Brasil. Finalment va decantar-se per Panamà, i va muntar una cantina. Va conèixer una dona allà i van casar-se. Té la doble nacionalitat i ha anat tres cops a Espanya a veure a la seva família.


URUGUAY: María del Carmen Acero Pérez 

María del Carmen va nèixer a Asturias al 42. Va criar-se amb una tieta materna que va emigrar a Uruguay, i va animar a la família a anar amb ella. Ho van vendre tot i van anar cap allà. Tot era més difícil del que creien, però a ella li agradava Uruguay. Van mudar-se a una casa i el pare va trobar un bon treball, al qual la filla es dedicaria més tard. Va conèixer un espanyol i van casar-se i van tenir dos fills. L'economia familiar va anar a millor i van muntar una empresa familiar. María del Carmen va tornar a Espanya fa poc, i ella diu que es sent uruguaya.


VENEZUELA: Ángeles Sala Arija 

Àngeles va néixer a Cantabria el 1919, i va anar a viure a Catalunya des de molt petita. Ella volia ser artista però el seu pare no la va deixar. Quan comença la guerra civil, s'han d'anar a França a viure perquè són republicans. Al 48 decideixen anar a viure a Mèxic, però el seu vaixell no para allà, sinò a Veneçuela. Es va fer traductora de francès. Va ocupar altres treballs però la feien fora per ser estrangera, però això canvià quan va obtenir la nacionalitat. Ella no va casar-se perquè no va poder oblidar a la seva primera parella, que era francès i va morir. Ha dedicat el seu temps lliure a l'art.


RETORNATS: Bernabea Zornoza González

Bernabea va nèixer a Ciudad Real el 1927. Quan ella tenia 5 anys van anar a viure a Madrid i van viure el començament de la Guerra Civil. Per refugiar-se, van anar a viure a Catalunya (Cerdanyola). Com la situació no millorava, van anar a França, a un camp de concentració. Van anar a la República Dominicana el 1940, però van anar cap Equador per la mala situació de salut de la mare. Ella va estudiar magisteri i va casar-se amb un equatorià, amb el que va tenir 6 fills. Va tornar a Espanya dos cops, i va quedar-se per ajudar a la seva filla. Tot i que està jubilada, encara ensenya literatura.