Jornalers i latifundis a l'Espanya contemporània

Al segle XIX l'estructura de l'economia espanyola va seguir tenint característiques preindustrials, gran part de la població es dedicava a l'agricultura, amb unes condicions de vida nefastes. Persistien els minifundis de subsistència en el nord i els latifundis al sud-oest, fet que provocava misèria i que no s'enllairès l'economia. El liberalisme i la desamortització va empitjorar la situació. Hi havia tres tipus de camperols: petits agricultors propietaris, petits arrendataris i els jornalers. 
La situació de la pagesia al sud-oest del país era horrible: allí existia una gran massa de jornalers sense terres que vivien al límit i patien fam periòdiques.





La presència d'una gran massa d'obrers a les zones de camp, va afavorir el desenvolupament del moviment obrer, sorgint ja al segle XIX importants revoltes agràries en aquestes zones. En el primer terç del segle XX les ideologies obreristes es van afermar en aquestes zones, sent majoritària la UGT a Extremadura i la Manxa, mentre que l'anarquisme aconseguia més suports a Andalusia.

A la II República, la solució que va donar-se per solucionar el conflicte agrari va ser donar prioritat als governs d'esquerra i als sindicats i partits obrers. Una mostra de l'augment de la conflictivitat social en aquest període és el testimoni del militant obrer Joan Misut, que permet fer-se una idea clara de la situació al sud latifundista durant la República.
El 1932 el govern d'esquerres de Manuel Azaña va posar en marxa la Llei de Bases de la Reforma Agrària.



Després de la guerra la situació va ser molt dura per als obrers del camp. Entre 1940 i 1945 la fam van assolar les zones rurals de majoria jornalera al sud-oest peninsular. El problema del latifundisme i la mala distribució de la terra va anar perdent pes progressivament, alhora que Espanya començava un ràpid procés d'industrialització i urbanització a partir dels anys 60 i 70 del segle XX. Tot i aquests canvis, en l'agro extremeny-andalús van perviure fins ben entrats els 70 situacions d'explotació.