La religió va ser molt important durant el règim franquista, de fet, va ser emprada com a mitjà de propaganda, inclús va justificar el cop d'estat. Sabem que el comunisme era considerat "el mal", per tant, l'església es va mostrar des de el principi al bàndol feixista. De fet, Franco era anomenat "Caudillo de España por la gracia de Dios". De fet, una de les causes per les que l'església va estar al costat dels feixistes va ser per la brutal repressió que va rebre per part dels republicans més revolucionaris, que van destruir moltíssimes pertanyences eclesiàstiques.
La dictadura va difondre moltes idees de moralitat, i entre les qualitats que havia de tenir un bon espanyol, és que havia de ser un bon catòlic. Tot i que molta gent anava a misa només per por al què diran i per ser castigats, uns anys més tard l'església catalana es va anar allunyant del règim franquista, ja que defenien l'ús del català.
Durant el primer franquisme, l'església es va legitimar, fet que va ser beneficiós tan per la dictadura com per l'església, ja que aconseguia tenir un Estat catòlic. Entre els punts que van constituir l'estat espanyol com un estat-església, trobem:
- El mite de la creuada: Es veu a Espanya com un país la funció sempre havia estat la de preservar i defensar el cristianisme. Franco apareix en un moment cabdal per vèncer els comunistes, considerats com a heretges.
- Franco, el cabdill: Franco com un representant de la voluntat divina i agent civilitzador. El seu poder venia per la gràcia de Déu. A més la possessió del braç de Santa Teresa en el seu dormitori i la seva assistència en moltes cerimònies religioses ajuda a convèncer la societat.- L'església com a justiciera: Després de la guerra arriba una època de fam i repressió. Aprofitant la persecució religiosa durant la guerra s'aconsegueix que la responsabilitat de les autoritats sobre aquests successos desaparegui. El càstig ve de Déu pels culpables (els vençuts) però es duen a terme missions perquè rebin el perdó. A més es permet la integració dels vençuts a la religió com una salvació. D'aquesta manera s'aconseguia crear una societat uniforme i així, només quedava una petita minoria que es representava com una cosa demoníac.
- La religió per a la legitimació del sistema econòmic i social: L'església accepta la desigualtat social i justifica la propietat privada. La desigualtat era una cosa natural, els rics havien d'existir per donar mostres de caritat als pobres.
- Societat patriarcal: El catolicisme fa una clara distinció de gènere i remarca la importància de la família. Per tant, és inevitable que això es reflecteixi en la manera d'estructuració de la societat, home i dona tindran papers diferents. De fet, en la postguerra destaca el culte a la Mare de Déu que es representa com a mare i esposa però també relacionada amb la virginitat. Aquesta es convertirà en el model de la dona espanyola. Per a l'home, el model que haurà de seguir és el de monjo i soldat. Aquesta concepció ajudarà al poder en la seva voluntat d'implantar una societat conservadora i tradicional.
- A més existien símbols d'índole política a la religió: Per exemple, la Verge del Pilar que va ser molt estimada ja que va ser protectora de l'exèrcit rebel. Pamplona es va convertir en el centre de pelegrinatges i cerimònies relacionades amb discursos de Franco en la raça dels espanyols. Santiago, també va rebre una gran veneració ja que s'interpretava com a lluitador contra el malvat, simbolitzat al seu torn per la Segona República. També es va practicar el culte al Sagrat Cor de Jesús i totes les creences, mites, tradicions basques i catalanes van ser "espanyolitzades".
- També podríem destacar en aquest període la construcció del Valle de los Caídos: Seria construït per presos de les presons per rebaixar la seva condemna i serviria d'homenatge als caiguts durant la Guerra Civil, segons ell deia durant la "Gloriosa Creuada". Al principi els arquitectes li van proposar la idea que fos una piràmide que es convertiria en la mes gran del món però Franco encara que li agradava la idea va decidir rebutjar-la perquè els espanyols no anaven a entendre la seva simbologia. Per això es va decantar per la creu, com a símbol de la cristiandat.
ORGANITZACIONS RELIGIOSES
"Acción Católica"
En aquest document podem veure com Ignasi Suñé Gríful exposa, a través d'una instància, la seva voluntat d'organitzar un sorteig de loteria per poder reconstruir tot allò que havien destruït els anti-cristians.
"Unión de Mujeres de Acción Católica"
En aquest document podem veure com les dones del
centre parroquial demanen a l'alcalde col·laboració per ajudar als nens pobres, que es troben en aquesta
situació a causa de la crisi econòmica que assola el país. Diu que necessiten la seva atenció i han de fer-ho per que són cristianes i espanyoles, i han de difondre el bé moral i la caritat.
pare Ferran Torra
En pare Ferran Torra exposa una instància a l'Ajuntament, a la qual demana permís per organitzar "una col·lecta pública" amb motiu del "DIUMENGE MUNDIAL DE LA PROPAGACIÓ DE LA FE, del qual Espanya, missionera per excel·lència, per la seva tradició, per la seva destinació en l'universal i per la seva mateixa raó d'existència, ha de ser paladí i avançada ". El pare Torra afegeix que "l'Espanya de Franco" ens ha retornat "tot el que és nostre i estimem, encarnant el sentir veritable del poble espanyol i de la seva entranyable catolicitat". L'alcalde el va autoritzar.
LA MORALITAT
El franquisme va comportar moltes repressions i, com ja he mencionat abans, al tenir un lligam tan estret amb l'església, va difrondre una manera de comportar-se, és a dir, va establir una moralitat oficial, la qual va condicionar la vida de moltes persones.
Aquesta moralitat va restringir moltes iniciatives de persones i es va limitar les llibertats individuals de les persones, com per exemple, es prohibia la disfressa durant el carnaval, cosa que a nosaltres ens sembla molt normal, inclús parodiant algun personatge important, o a l'església mateixa.
Tampoc estava permès que els nois i les noies es poguessin banyar junts a la piscina municipal. Les pel·lícules i qualsevol tipus de publicació es veia filtrada per dues censures: la de l'estat i l'eclesiàstica, i d'aquesta manera es mantenia la moralitat.
Les dones eren les principals víctimes de tot això, ja que havien de prendre el paper de ser "complidores", havien de ser ames de casa i dependre del seu marit. Estaven sotmeses a una repressió brutal, i qualsevol cosa que fessin que no estigués permesa, es considerava pecat.
Una altra mostra d'aquesta moralitat, sovint hipòcrita, va ser el cas de l'escultura La ben Plantada, de Josep Clarà, actualment situada a la part alta del Passeig. L'estàtua va ser comprada l'any 1958. Tanmateix, no es va poder situar en el carrer fins a 19 anys després, quan Franco ja havia mort. La moral catòlica del franquisme no va permetre l'exhibició d'aquella noia nua. En plena controvèrsia, el dibuixant manresà Joan Vilanova, amb un fi sentit de l'humor, havia ironitzat sobre el tema a una auca publicades amb motiu de les festes de la Llum de l'any 1959. Això va motivar una carta de protesta per part del bisbe de Vic, Ramon Masnou, que va qualificar l'estàtua de "immodesta" i es queixava del poc contingut religiós dels versos. Aquesta pressió del bisbe va acabar sent determinant en la decisió final d'arraconar la magnífica escultura durant tants anys.
No hay comentarios:
Publicar un comentario