LA GUERRA

LA BATALLA DE L'EBRE

La batalla de l'Ebre va ser un intens combat de desgast entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes iniciat el 25 de juliol de l'any 1938, al final de la Guerra Civil espanyola i que va ser decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per al govern republicà.
L'ofensiva de l'exèrcit republicà s'inicia la matinada del 25 de juliol de 1938 amb el creuament del riu Ebre per tres zones diferents. Les zones de Mequinensa, al nord, i Amposta, al sud, no obtingueren èxit; només per la zona central s'aconseguí avançar i establir un front d'uns 35 quilòmetres, entre Faió i Xerta. El general Franco va centrar ràpidament el focus bèl·lic en aquest punt, on els republicans lluitaven d'esquena al riu.

Fou la batalla més llarga de la Guerra Civil espanyola (115 dies), de degast (amb un gran nombre de baixes) i, sobretot, per a la Segona República va significar la pèrdua de bona part del seu millor exèrcit i la majoria de l'armament més modern;de fet, al cap de 35 dies, el 23 de desembre, Franco donava inici a l'ofensiva sobre Catalunya davant un exèrcit desorganitzat i una població desmoralitzada.
Per la banda republicana es plantejaven dues opcions: frenar l'ofensiva contra València o bé esperar i resistir, una posició que es veia com a derrotista. Per tant, els comandaments republicans van decidir intervenir-hi per aturar les escomeses contra València i allargar la guerra amb l'esperança que les potències europees, França i Gran Bretanya, enfrontades a l'expansionisme nazi canviessin la seva política de no-intervenció i intervinguessin en defensa del govern republicà legítim. A més significava poder emprar els recursos humans i materials de Catalunya (la Segona República restava partida en dues meitats) i reforçar el prestigi del govern de Negrin.
L'estratègia políticomilitar del general Franco és imprescindible per entendre el desenvolupament de la batalla de l'Ebre. Per Josep Sánchez Cervelló i Pere Clua Micola, a La Batalla de l'Ebre: un riu de sang, des del començament de la Guerra Civil, les operacions bèl·liques de Franco obeïen a la dinàmica d'allargar la guerra "per dos motius essencials: fer, d'una banda, una "neteja" a fons dels seguidors i defensors de "l'antipàtria" i, per l'altra, augmentar el seu ascendent sobre els generals que formaven la cúpula militar, perquè cada dia que passava s'havien de centrar més en qüestions estrictament operatives; mentrestant Franco s'encarregava de la Governabilitat, de manera que augmentaven les distàncies entre ell i els seus iguals".



BOMBARDEJOS A GRANOLLERS

El Bombardeig de Granollers de 1938 va ser l'atac aeri realitzat el 31 de maig de 1938 per avions de l'aviació legionària de la Regia Aeronàutica (les forces aèries italianes) durant la Guerra Civil Espanyola. A les nou i cinc minuts del matí i durant un minut, l'aviació feixista va bombardejar el centre de la ciutat. Llocs com la Porxada, en aquells moment plena de gent que feia cua per aconseguir menjar, la Fonda Europa, l'Hospital de Granollers o l'escola Lluís Castellà van ser afectats pel bombardeig, que va sinistrar una vuitantena d'edificis de la ciutat. Tot i que les dades varien en funció dels estudis històrics realitzats, el nombre de morts i ferits es calcula que fou de 224, 124 dones i 84 homes. El nombre de ferits greus, s'alçaria a 165, la majoria dels quals moririen durant el transcurs d'aquell dia. Es calcula, que el mateix dia del bombardeig moririen 195 persones (68 homes i 111 dones) de les quals 16 persones no pogueren ser identificades. Entre els mesos de juny i octubre, 29 persones perdrien la vida com a conseqüència de ferides provocades per les bombes.
L'any 1936 Granollers, amb una població de 14615 habitants, va esdevenir, amb la divisió comarcal de 1936 la capital del Vallès Oriental. Com a la resta de l'Estat, el cop d'estat de 1936 havia provocat una forta sotragada a la vida de la població, i com a moltes poblacions un Comité de Milícies Antifeixistes es féu càrrec de l'administració de la vila.
Passaven cinc minuts de les nou del matí, i la capital del Vallès Oriental es trobava en el moment de més moviment, amb infants que anaven a l'escola i molta gent a la plaça de la Porxada i als carrers propers fent cua per obtenir menjar mitjançant les cartilles de racionament. De sobte, els avions italians sobrevolaren la ciutat, i en poc més d'un minut deixaren caure vora 750 quilograms d'explosius i metralla, provocant nombroses víctimes civils i esfondrant vora 80 edificis. La versió oficial, inclosa en els documents de l'operació de l'aviació italiana, assenyalen que l'objectiu del mateix era la central elèctrica del carrer del Rec, que donava corrent a la línia de tren i els tallers de reparació d'avions de Llerona. El bombardeig va agafar a la població desprevinguda, ja que no hi havia refugis preparats per a un atac d'aquesta magnitud. De la mateixa manera, les sirenes preparades per avisar d'un atac no van funcionar.



GUERNICA, PICASSO

Guernica és un famós quadre de Pablo Picasso que té com motiu el bombardeig de Guernica. El Govern de la Segona República Espanyola va encarregar a Picasso un quadre que decorés el Pavelló Espanyol durant l'Exposició Universal de 1937 a París. Picasso va realitzar un quadre cubista expressant la seva visió del bombardeig i el va anomenar Guernica. Ha passat a ser una obra fonamental per entendre la història de l'art.
Guernica és una petita ciutat de la província de Biscaia, la capital tradicional del país Basc. Aquí explicaré en primer lloc el que va succeir perquè puguem entendre el quadre de Picasso.
El 26 d'abril de 1937, en plena Guerra civil espanyola i durant les primeres hores de la tarda, una sèrie d'avions Nazis van bombardejar Guernica intensament. Per tres hores i mitges aquesta ciutat va ser atacada per aviacions alemanya i italiana. El primer bombardeig indiscriminat de civils en sòl europeu. Aquest horrible bombardeig es va realitzar sota les ordres del General Franco. Dels seus 7000 habitants, 1654 van morir i 889 van ser ferits.
El Guernica de Picasso mostra persones, animals i edificis destrossats per la violència i el caos generat per les bombes. L'austeritat cromàtica convé al tema del quadre. La primera imatge que Picasso va rebre del bombardeig va ser a través dels diaris francesos, el que propicia la teoria que va interioritzar l'horror que això va suposar, reflectint-lo amb tons negres i blancs.
3.5 metres d'alt  per 7.8 metres d'ample. Malgrat el seu títol Guernica i les circumstàncies en què va ser realitzat, no s'observa res en el quadre que reflecteixi el bombardeig en concret. Ni tan sols parla de la Guerra Civil Espanyola. Llavors podem dir que no és un quadre narratiu, sinó simbòlic. Picasso va utilitzar només els colors blanc i negre i molts grisos.
Pintat com un tríptic on el panell central l'ocupa el cavall agonitzant i la dona portadora del llum. El panell dret seria la casa en flames amb la dona cridant, i, l'esquerre, el toro i la dona amb el seu fill mort.

LA LEGIÓ CONDOR 

La Legió Còndor va ser el nom que va rebre la força d'intervenció aèria que l’Alemanya nazi envià en ajuda de les forces del general Franco per lluitar a la Guerra Civil Espanyola, consistent en suport logístic, transport de tropes, subministraments, així com el suport en accions d'atac amb avions de caça i bombarders, essent el seu bombardeig més famós el bombardeig de Guernica.
Adolf Hitler, canceller alemany, a suggeriment del comandant en cap de la Luftwaffe, Hermann Göring i amb la intenció de provar l'arma aèria alemanya en una guerra convencional, oferí a Franco, de forma secreta, suport aeri per al seu exèrcit terrestre.

La intervenció alemanya a la Guerra Civil Espanyola va permetre millorar la qualitat dels seus aparells i reparar els defectes de la seva arma aèria, preparant-la perquè fos completament operativa a la Segona Guerra Mundial que Hitler ja preveia.
La Legió Còndor era una unitat militar integrada per personal voluntari de l’exèrcit alemany creada especialment per intervenir en la Guerra Civil espanyola a favor del bàndol de Franco. Estava integrada per una unitat d'avions de bombardeig ; una d'avions de caça; una d'avions de reconeixement , i una d'avions de reconeixement marítim . Al marge d'aquestes forces aèries hi havia un grup de carros de combat  i un altre d'artilleria antiaèria.
La Legió Còndor era una unitat relativament petita, sobretot pel que fa a les forces terrestres. Cal remarcar en aquest sentit que els conductors de tancs no van superar mai la xifra de 600 combatents, que abans d'acabar la guerra van retornar al seu país, i que, en el curs del conflicte, en conjunt van anar passant pel grup d'aviació unes cinc mil persones entre pilots, servidors, instructors i personal auxiliar de terra.