FRANCESC LAYRET: LA OBRA DE TEATRE

Aquesta obra del 1979, va ser escrita per Maria Aurèlia Capmany i Farnés i Xavier Romeu, dels quals explicarem la biografia a continuació.

Maria Aurèlia Capmany i Farnés

Maria Aurèlia Capmany i Farnés va nàixer a Barcelona al 1918 i va morir 73 anys després a Barcelona també. Va ser una novel·lista, dramaturga i assagista barcelonina. En el camp de la dramatúrgia va fundar el 1959 l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual amb Ricard Salvat. Va estrenar obres pròpies, com Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya, que comentarem més endavant.

Xavier Romeu neix a Barcelona al 1941 i mor 41 anys després a l'Alt Penedés, en un accident de tràfic. Era un filòleg i escriptor català, però també podem destacar el seu càrrec de polític independent i la seva posició en contra del franquisme i de l'esquerra republicana de Catalunya. Va estudiar dramatúrgia a la Facultat de Teatre de Praga.

Francesc Layret

L'obra de teatre que van escriure ambdós junts es diu: Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya.
Francesc Layret va nàixer al 1880 i va morir el 1920. Era advocat, i defensor del moviment obrer. Va participar en Solidaritat Catalana i, junt amb alguns membres de la Lliga Regionalista, va fundar el 1906 el Centre Nacionalista Republicà.
Quan va començar la Primera Guerra Mundial, va prendre una postura francòfila, tot i que inicialment s'havia postulat per la neutralitat. El 1917 va ser un dels impulsors del Partit Republicà Català.

Tomba de Layret

13 anys després va produir-se el seu assassinat. Eren poc abans de les sis de la Tarda del dia 30 de novembre de l’any 1920. El destacat polític i advocat laboralista Francesc Layret va decidir sortir del seu domicili situat al 2n 2a del número 26 carrer Balmes.
Només obrir la porta, va veure a l’altra banda del carrer l’automòbil 325 de la Companyia General on l’esperava la dona d’en Lluis Companys. En creuar se li va aparèixer un noi jove d’entre 18 o 20 anys vestit amb roba blava de mecànic i gorra grisa, que va disparar-li set trets a boca de canó, dels quals alguns trets els va rebre a la cara. Els metges de guàrdia van diagnosticar-li una ferida al front amb sortida al parietal esquerre, una a cada pòmul, una a l’aixella dreta, una al nas i dues a la part esquerra de l’esquena amb un pronòstic greu.

Van intentar salvar-li la vida traslladant-lo a la Clínica Corachán, on van intentar fer-li una transfusió de sang. No va poder salvar la seva vida i Francesc Layret va morir aquella mateixa nit a les 22:00.

A maig de l’any 1934 es va posar la primera pedra del monument de l’artista Frederic Marès que avui dia ens recorda a Francesc Layret a la plaça Sepúlveda (actual plaça Goya), a pocs metres del dispensari on el polític i advocat havia estat atès el dia de l’atemptat.