Pel que fa a la seva vida, va llicenciar-se en dret i va començar a militar en el republicanisme radical. Va fer diverses publicacions a diaris, com El País, i va mostrar tenir un estil periodístic demagògic i agressiu.
Va aparèixer per primer cop al món de la política a Madrid el 1897 quan va fundar el diari El Progreso, on va realitzar una agressiva campanya antigovernamental en resposta a les tortures i irregularitats que s’havien practicat durant els processos de Montjuïc contra l’anarquisme. D’aquesta manera, Lerroux va fer-se amic de la classe treballadora.A Catalunya, el diari lerrouxista va tenir una àmplia difusió i el seu discurs va fer-li assolir una gran popularitat entre l’obrerisme català, fet que a la llarga li permetria d’articular una plataforma per a l’acció política.
Amb ell arribaria a Barcelona la política de masses, on el candidat Lerroux parlava amb la gent del carrer per a presentar-li la seva proposta política de la forma més efectista i espectacular possible.
La ideologia del lerrouxisme es basava en l’atac als tres pilars fonamentals del sistema de la Restauració: la religió, la propietat i les forces de l’ordre.
Lerroux afirmava:
“Jóvenes bárbaros de hoy, entrad a saco en la civilización decadente y miserable de este país sin ventura, destruid sus templos, acabad con sus dioses, alzad el velo a las novicias y elevadlas a la categoría de mujeres para virilizar la especie, penetrad en los registros de propiedad y haced hogueras con sus papeles para que el fuego purifique la infame organización social; entrad en los hogares humildes y levantad legiones de proletarios para que el mundo tiemble ante sus jueces […]. No os detengáis ante los sepulcros ni ante los altares”.
Es va mudar a Barcelona al 1901 i va ser nomenat director del diari La Publicidad. El seu diari eera antimilitarista i anticatalanista.Va convertir l’anticatalanisme en un dels principals arguments del seu programa polític. Des d’aquest moment, la premsa lerrouxista va iniciar una lluita feroç en la lluita ideològica i per la hegemonia política a Barcelona i Catalunya. Per atacar la Lliga Lerroux denunciava el perill que el catalanisme suposava per a “la unidad de la patria”. Lerroux va actuar d’acord amb el govern de Madrid. La seva política estava al servei d’evitar l’ascens de la Lliga Regionalista i del catalanisme i per això buscava l’enfrontament amb els nacionalistes. Així, partint de la base republicanista i obrera forjada a la Catalunya del segle XIX, el lerrouxisme articularà el seu discurs manipulant les diferències entre els regionalistes i els republicans, tot distorsionant les diferències entre els interessos del catalanisme i els interessos de la classe obrera.
Lerroux va haver d'exiliar-se en diverses ocasions, a causa d'una condemna dictada per un article seu (1907) i també va fugir de la repressió governamental per la Setmana Tràgica de Barcelona (1909). Van acusar-lo de molts escàndols i va allunyar-se del seu electorat barceloní, entre aquests escàndols es troba també un delicte de corrupció.Durant la República, va tenir un paper molt important i també va formar part del Govern Provisional. El desembre de 1931 va deixar el càrrec perquè no volia aliar-se amb els socialistes, i va anar derivant cap a postures de dretes i va acabar a la oposició. Va acabar formant part de la majoria conservadora el 1933-1936. Va ser tres vegades president del govern entre el 1933 i 1935 i va ocupar carteres ministerials tan destacades com la de Guerra (1934) i la d'Estat (1935).
Va quedar desacreditat de nou davant l'opinió pública per l'escàndol de l'estraperlo, un cas de corrupció lligat al negoci del joc, que arribà a trencar la seva aliança amb la dreta i a deteriorar fins i tot la seva posició dintre del partit.
Del seu nom deriva la paraula «lerrouxisme» que, a més del moviment polític propi del Partido Republicano Radical, fa referència a tota política demagògica, espanyolista i anticatalana. També podem definir lerrouxisme com la denominació aplicada especialment al confús ideari que presidí la reorganització del republicanisme empresa per Lerroux els anys 1901-09 des de Barcelona.
Les seves principals característiques foren l’anticlericalisme, la propaganda antimonàrquica, l’espanyolisme i una peculiar demagògia obrerista, sovint enfrontada a l’anarquisme.
FONTS
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/02/21/el-lerrouxisme-a-la-catalunya-d%E2%80%99inicis-del-segle-xx/
https://ca.wikipedia.org/wiki/Alejandro_Lerroux_Garc%C3%ADa
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0119168.xml
No hay comentarios:
Publicar un comentario